|
Educació per a la ciutadania
per
Jordi Serrano i Blanquer,
Director de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia.
De cop tothom s´ha posat a parlar de la nova assignatura Educació per a la ciutadania. Uns a favor uns en contra. La Conferència Episcopal Espanyola ha posat el crit al cel. Amenacen fins i tot de recórrer a la desobediència civil a les escoles privades catòliques pagades amb fons públics. L´església, tan inculta com sempre, acaba recorrent a arguments que se´ls tiren a sobre.
La desobediència civil és un concepte que ens arriba per Gandhi, Tolstói i Martin Luther King, però que devem a Henry David Thoreau. La primera vegada que algú fa desobediència civil és aquest nord-americà que es nega a pagar un impost per pagar el capellà del seu poble. Al·lega que ningú el pot considerar membre d´una comunitat sense el seu consentiment. Rebutja pagar i el posen a la presó. Considera que anar a la presó per defensar uns principis és un motiu d´orgull. És a dir, és com si algú es nega a pagar el 0,7% a l´església catòlica de l´impost sobre la renda i l´estat l´embarga i va a la presó. Els bisbes acaben donant unes idees...
Però el problema real no és si cal fer aquesta assignatura, només és una cortina de fum, sinó si es pot fer adoctrinament religiós a l´escola. De fet sense l´existència del Concordat franquista i els acords de 1976 i 1979, no estaríem parlant d´aquesta assignatura. La CEE utilitza l´argument que l´Estat no pot educar en valors. Es veu que de valors només en tenen ells. Tampoc saben que Thoreau reclamava precisament que l´Estat eduqués. Els lliurepensadors haurem d´estar d´acord amb aquesta assignatura, però sabem que els valors democràtics i laics s´han d´ensenyar en totes i cadascuna de les assignatures. Ara bé, l´esquerra espanyola continua no enfrontant-se al problema real i ens planteja falsos debats. Al pacte del Tinell també es proposava una assignatura d´història de les religions. Com si fent fugides endavant solucionéssim alguna cosa. A veure quan triga l´esquerra a adonar-se que els governs de la II República van ser criticats d´anticlericals quan només buscaven la separació de l´església amb l´estat, una cosa que 70 anys més tard encara estem esperant veure.
|
