Ciutadania i adoctrinament
per Ricard Aymerich Balagueró
(Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya)
Fa molts anys que es fa, i bé, educació per a la ciutadania a l’escola. Aquests dies, però, el tema és notícia perquè la nova llei educativa descriu una assignatura que porta aquest títol que han de cursar obligatòriament alumnes i estudiants. No ens agrada massa que aquest important coneixement s’imparteixi en forma d’assignatura (és millor que totes les àrees i tota la vida d’un centre estiguin basades en aquesta educació per a la ciutadania) però aquest plantejament assegura que es prengui en consideració un dels reptes més importants que tenim com a societat plural, democràtica i amb pretensions de justa: l’educació que hem de tenir totes les persones per assegurar i perpetuar el nostre sistema de llibertats, de participació i democràcia, de convivència, justícia social, benestar i igualtat. I això es vol concretar amb el coneixement dels drets i obligacions que tenim totes les persones del nostre país, de les institucions i formes de participació del nostre sistema democràtic, de les normes de convivència de les diferents opcions personals – però també col·lectives com les tradicions culturals, creences i confessions religioses – que tenen assegurada la seva presència en el si d’una societat plural, rica i diversa.
Totes aquestes opcions són respectables, però l’educació per a la ciutadania ha de buscar aquells valors i elements comuns que han d’assegurar aquest règim de convivència, que han d’omplir l’espai que és de tots i totes. El repte més important – i apassionant – és trobar aquests valors comuns, assumir-los com a propis i integrar-los en el sistema educatiu. Com he dit, fa molts anys que això es planteja – i prou bé – a l’escola. Adequar-ho als temps actuals i amb la perspectiva d’uns quants anys és el que es vol fer ara.
Els sectors socials més reaccionaris – que últimament apareixen sorollosament cada cop que hi ha una proposta de progrés social - han volgut que es plantegi un fals debat: no s’estarà fent adoctrinament d’estat amb una qüestió que ateny a cada casa, com és la formació ètica i moral, el model de ciutadà i ciutadana? És veritat que a l’interior de cada casa hi poden haver models molt diferents de valors: des dels basats en l’inquebrantable predomini de l’autoritat adulta fins a la tirania infantil més absurda. Des del model religiós més rígid fins als patrons més lliberals. Tots són respectables però no valen per al més important: el model de ciutadà i ciutadana que hem de construir des dels valors comuns i compartits. No per a la salvació eterna o la implantació d’una revolució pendent sinó per fer realitat i donar continuïtat al sistema de llibertats, de convivència i de justícia. Això demana un ampli i contundent acord entre les diferents cosmovisions i micromirades. I això demana que sigui incorporat al nostre sistema educatiu.
El sistema educatiu pot assegurar que, malgrat les diferències d’origen, es generalitzin un seguit de coneixements i competències cíviques ( interessant concepte que es refereix a allò que una persona sap i sap fer com a ciutadà) que haurien de caracteritzar la nostra manera de comportar-nos. Té dret l’educació a fer-ho? Quan ho feia per perpetuar un sistema autoritari i una única opció religiosa no hi tenia cap dret. Ara que es planteja assegurant les diferents opcions de creença i basant-se en els valors democràtics comuns, francament: hi té dret i en té el deure.
|
