Educar en nous valors compartits
per Ricard Aymerich Balagueró
(Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya)
Aquests darrers temps hem assistit a un intens debat propiciat per uns importants canvis en el panorama educatiu de Catalunya i de l’estat. Mentre les Corts generals tramitaven i aprovaven una nova llei d’educació, a Catalunya es posaven les bases, mitjançant el Pacte nacional per a l’educació, de la futura llei educativa catalana. El debat – que ja formava part del procés de modificació legislativa – ha tingut una vessant argumental i una altra expressada en forma de mobilitzacions. Si en algun moment el to s’ha acostat a la crispació i l’agressivitat és perquè el que s’hi estava jugant no és una nimietat. I això, al marge dels diferents punts de vista amb els que es poden valorar aquestes reaccions, és ben evident: s’està redefinint la columna vertebral del sistema educatiu i això té unes implicacions en termes de cohesió social, igualtat d’oportunitats i benestar individual i col·lectiu importants. I això, també, permet fer una anàlisi en clau de “valors que hi ha al darrera de cada opció”. Voldria contribuir, breument, a aquesta anàlisi.
Contràriament al que podia semblar al començament, amb les mobilitzacions del mes de novembre, el tema estrella no ha estat l’ensenyament de la religió, el paper de les diferents religions ( o de les opcions atees) en els programes i la seva alternativa obligatòria o voluntària. Aquest – per a mi, fals – debat no ha centrat les discussions de la nova llei i del gran acord educatiu a Catalunya; i penso que afortunadament. La nostra societat té garantida la llibertat de confessió i pràctica religiosa; també penso que afortunadament. I, tot i que algunes confessions i opcions minoritàries estan reclamant millors condicions que les iguali amb la confessió majoritària, hagués estat un error discutir l’estatus de cada religió o creença en un debat que havia de tenir una dimensió diferent. On de veritat s’estan plantejant els valors que inspiraran el sistema educatiu amb aquesta reforma és en capítols com el servei públic d’educació (esmentat tímidament en la LOE i tractat profusament en el Pacte català), l’educació per la ciutadania (i la seva concreció en forma d’assignatura o no), o en els projectes educatius dels centres, carta magna de la seva organització, dotació i funcionament. I aquest panorama planteja un repte interessant: en la perspectiva de la igualtat de condicions en l’accés de tots els infants i famílies a les escoles que es comprometen a donar un servei públic de qualitat mitjançant l’educació, cal plantejar quins són els valors comuns que inspiren tots els seus projectes. Valors comuns imprescindibles per donar resposta a les necessitats que ha de cobrir l’educació: una formació integral de la persona, una contribució a fer una societat més justa, equitativa, lliure i feliç. Un tresor que es fa arribar a cada persona que contribueix a la seva felicitat i al benestar col·lectiu. No és molt millor acordar – entre totes les opcions particulars o parcials – quins són els valors fonamentals que volem per als nostres petits ciutadans (per tant, per a la nostra societat) i com fer-los vius en tota la comunitat educativa (alumnes, famílies, mestres) perquè arribin a tothom? No és molt més interessant acordar quina és la millor conjugació entre llibertat (inclosa la de creença) i responsabilitat en el que ateny a tots i totes? O la conjugació de justícia amb igualtat d’oportunitats?
Penso que aquests reptes no estan solucionats, ni de lluny. L’escenari d’un espai públic que ens correspon a tots, i que hem d’anar bastint i sostenint amb els valors fonamentals de la nostra societat democràtiva, que es juga la seva credibilitat a diari intentant donar oportunitats i atenció de forma equitativa i justa, és un escenari molt més il·lusionant i engrescador que el de la subsistència d’unes diferències ideològiques que algú pot empenyar-se en perpetuar. Discutir – de manera “ecumènica”, diria - com s’han treballat i es treballen aquests valors fonamentals, acordar-ne el seus mínims i establir-los d’obligada consideració en tots els centres és un repte que, des del punt de vista de l’anàlisi en valors, no es pot ajornar més. Els responsables i agents educatius ho podem fer. Cal, doncs, que ho fem: una societat més justa és possible i l’escola hi pot contribuir decisivament.
|
